Versió en català més abaix. El Partido Libertario muestra su preocupación por las declaraciones de la Alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, donde insta al gobierno a limitar por ley los precios de alquiler de las viviendas y pide a todos los partidos políticos moderados que reflexionen sobre las consecuencias que podría acarrear una medida de estas características. La ocurrencia de la Excelentísima Señora Alcaldesa de Barcelona no es original. Las intervenciones gubernamentales de carácter populista en el mercado de la vivienda tienen bastante historia y han terminado en fracasos estrepitosos allí donde han sido implementadas.
En España, en 1964, el franquismo consolidó normas que congelaban los precios de los alquileres y que causaron la práctica desaparición del mercado del alquiler de viviendas en todo el Estado. En Brasil, en los años 70, las leyes de control del alquiler hicieron caer el mercado de alquiler legal del 66% al 3% de las nuevas viviendas. Esta situación favoreció la creación de las «favelas», donde los precios eran de mercado, pagados bajo mano en divisas y donde los inquilinos morosos eran desahuciados con rapidez.
En declaraciones de Víctor Martín, Coordinador Autonómico del P-LIB en Cataluña: «La imposición de precios es un atentado a los derechos de los propietarios de disponer libremente de sus propiedades. Desde el punto de vista ético, es reprobable que el Estado quiera forzar a una persona a aceptar una compensación menor a la que cree adecuada después de haber invertido dinero y esfuerzo en adquirirla y/o acondicionarla.»
En el Partido Libertario nos preguntamos por qué la Sra. Alcaldesa quiere implementar esta medida y creemos probable que uno de los siguientes supuestos sea cierto.
La primera hipótesis es que Ada Colau no está cualificada para tomar decisiones que afectan la vida económica de la ciudad (aún menos de todo el país) porqué ignora conceptos económicos básicos. Limitar por ley el precio de un bien como la vivienda de alquiler hace que automáticamente aparezca un desajuste entre oferta y demanda, dejando una gran demanda insatisfecha. Además, elimina viviendas del mercado de alquiler ya que a los propietarios, bajo estas condiciones, ya no les sale a cuenta alquilarlos.
Otro efecto de la intervención es que caen los precios del mercado de venta de manera que personas que han ahorrado toda la vida o se han endeudado para comprar experimentan pérdidas.
También aparecen efectos en la industria, los nuevos límites condicionan la construcción de viviendas de forma que se ajusten a los nuevos precios forzosos. Las nuevas viviendas serán de peor calidad y serán menos seguras.
Por último, la medida supondría una regresión hacia la economía informal. Se crearía un mercado negro paralelo con precios mucho más elevados que los que habría en el libre mercado, además, sin garantías jurídicas, y se fomentaría un ineficiente mercadeo de favores, trabajos informales, etc., entre inquilinos y propietarios.
La segunda hipótesis es que Ada Colau conoce muy bien las nefastas consecuencias de la medida y pretende servirse de ellas para acabar controlando burocráticamente el mercado y para decidir quién vive o no en cierta ciudad o en cierto barrio. Así puede premiar a aquellas personas que considere más merecedoras de sus favores (amigos, lobbies, grupos afines) y buscar el clientelismo de las personas que puedan acceder a las viviendas más deseadas y que estarán muy agradecidas cuando haya nuevas elecciones.
En caso de que el motivo real sea el primero, proponemos a la Alcaldesa que acuda a clases de iniciación a la economía en alguna de las magníficas facultades que imparten la asignatura en Barcelona. Estamos seguros de que los profesores estarán encantados de que participe de oyente sin tener que abonar matrícula.
En caso de que la segunda opción sea cierta, invitamos a los partidos moderados representados en el consistorio barcelonés a presentar una moción de censura contra la Alcaldesa y a agruparse para constituir una mayoría de gobierno alternativa en la ciudad.
Proposta de l’Alcaldessa de Barcelona de limitar per llei els preus de lloguer dels habitatges
El Partit Llibertari mostra la seva preocupació per les declaracions de l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, on insta al govern a limitar per llei els preus de lloguer dels habitatges i demana a tots els partits polítics moderats que reflexionin sobre les conseqüències que podria portar una mesura d’aquestes característiques.
La ocurrència de l’Excel·lentíssima Senyora Alcaldessa de Barcelona no és original. Les intervencions governamentals de caire populista en el mercat de l’habitatge tenen força història i han acabat en fracassos estrepitosos allà on han estat implementades. A Espanya, l’any 1964, el franquisme va consolidar normes que congelaven els preus dels lloguers i que van causar la pràctica desaparició del mercat del lloguer d’habitatges a tot l’Estat. Al Brasil, als anys 70, les lleis de control del lloguer van fer caure el mercat de lloguer legal del 66% al 3% dels nous habitatges. Aquesta situació va afavorir la creació de les “faveles”, on els preus eren de mercat, pagats de sotamà en divises i on els inquilins morosos eren desnonats amb rapidesa.
En declaracions de Víctor Martín, Coordinador Autonòmic del P-LIB a Catalunya: “La imposició de preus és un atemptat als drets dels propietaris de disposar lliurement de les seves propietats. Des del punt de vista ètic, és reprovable que l’Estat vulgui forçar a una persona a acceptar una compensació menor a la que creu adient després d’haver invertit diners i esforç en adquirir-la i/o condicionar-la.”
En el Partit Llibertari ens preguntem per què la Sra. Alcaldessa vol implementar aquesta mesura i trobem probable que un dels següents supòsits sigui cert.
La primera hipòtesi és que Ada Colau no està qualificada per prendre decisions que afecten la vida econòmica de la ciutat (encara menys de tot el país) perquè ignora conceptes econòmics bàsics. Limitar per llei el preu d’un bé com ara l’habitatge de lloguer fa que automàticament aparegui un desajust entre oferta i demanada, deixant una gran demanda insatisfeta. A més, elimina habitatges del mercat de lloguer ja que als propietaris, sota aquestes condicions, ja no els surt a compte llogar-los.
Un altre efecte de la intervenció és que cauen els preus del mercat de venda de manera que persones que han estalviat tota la vida o s’han endeutat per comprar experimenten pèrdues.
També hi apareixen efectes en la indústria, els nous límits condicionen la construcció d’habitatges de manera que s’ajustin als nous preus forçosos. Els nous habitatges seran de pitjor qualitat i seran menys segurs.
Per últim, la mesura suposaria una regressió cap a l’economia informal. Es crearia un mercat negre paral·lel amb preus molt més elevats que els que hi hauria al lliure mercat, a més, sense garanties jurídiques i es fomentaria un ineficient mercadeig de favors, treballs informals, etc. entre llogaters i propietaris.
La segona hipòtesi és que Ada Colau coneix molt bé les nefastes conseqüències de la mesura i pretén aprofitar-se’n per acabar controlant burocràticament el mercat i per decidir qui viu o no a certa ciutat o a cert barri. Així pot premiar a aquelles persones que consideri més mereixedores dels seus favors (amics, lobbies, grups afins) i buscar el clientelisme de les persones que puguin accedir als habitatges més desitjats i que estaran molt agraïts quan hi hagi noves eleccions.
Cas que el motiu real sigui el primer, proposem a l’Alcaldessa que atengui classes d’iniciació a l’economia en alguna de les magnífiques facultats que n’imparteixen a Barcelona. Estem segurs que els professors estaran encantats de que hi participi d’oient sense haver de abonar matrícula.
Cas que la segona opció sigui certa, convidem als partits moderats representats al consistori barceloní a presentar una moció de censura contra l’Alcaldessa i a agrupar-se per constituir una majoria de govern alternativa a la ciutat.
