Versió en català més abaix. El Partido Libertario (P-LIB) de Barcelona muestra su total rechazo a la nueva tasa municipal sobre la propiedad impuesta por el ayuntamiento de Barcelona, que ha sido impulsada por Barcelona en Comú y apoyada por PSC y ERC, y lamenta que, lejos de facilitar el acceso universal a la vivienda, se trate únicamente de una penalización a la propiedad y por tanto al ahorro que castiga principalmente a las clases medias.
El ayuntamiento de Barcelona prevé cobrar una tasa de 633 euros a los propietarios (físicos o jurídicos) de pisos que lleven vacíos más de dos años. Desde el consistorio argumentan que esta tasa corresponde al coste administrativo de la inspección para comprobar que el piso está vacío y la tramitación del expediente y las sanciones. Los mismos impulsores califican su propuesta de “imaginativa”.
En declaraciones de Irune Ariño, miembro de la ejecutiva catalana del P-LIB: «Se trata de una medida injusta, porque la Administración no debería tener atribuciones para decidir sobre cuál debería ser el uso que cada persona hace de su propiedad, ni para penalizar por ello. Además, al tratarse de una cantidad fija no aplica ningún tipo de proporcionalidad, y no tiene en cuenta las circunstancias de los propietarios. Tampoco establece criterios claros para definir las ‘causas justificadas’ que llevan a tener una vivienda vacía, por lo que su interpretación es subjetiva y queda a discrecionalidad de la administración. Es, a todas luces, un despropósito administrativo”. Se trata de una medida que tiene un objetivo puramente recaudatorio y que no resuelve los problemas relacionados con el acceso a la vivienda.
Para la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, tener un piso vacío es hacer un uso anómalo de la vivienda, pero no lo es la okupación ilegal. Los libertarios barceloneses, en frontal oposición a la aplicación de esta tasa, exigimos a la alcaldesa que aclare si también se cobrará a los propietarios de pisos okupados, lo que agravaría aún más la difícil situación por la que pasan propietarios, vecinos y comercios locales.
Desde que las “fuerzas del cambio” tomaron posesión de sus cargos en el consistorio barcelonés, todas sus acciones han llevado a dificultar las actividades del día a día de la ciudad y a empobrecer a sus clases medias. Ha empeorado la calidad de vida de las personas y se han recrudeciendo las condiciones para el acceso a una vivienda digna, y todo esto sin cumplir ninguna de sus promesas.
Por si fuera poco, en los últimos días la alcaldesa se está haciendo una campaña de imagen con cargo al contribuyente, mediante el envío cartas que invitan a los barceloneses a denunciar a sus vecinos según el uso que hagan de sus viviendas.
Desde el Partido Libertario pensamos que las instituciones han de facilitar el día a día de las personas, y por eso exigimos que no se aplique esta medida. Como alternativa para resolver el problema de la vivienda, los libertarios proponemos una mayor flexibilización de la normativa y una reducción de trabas administrativas y económicas al sector inmobiliario, para que inquilinos y propietarios puedan llegar a acuerdos, se facilite la convivencia y se garantice la igualdad de oportunidades para acceder a una vivienda.
Les taxes de l’Ajuntament de Barcelona als pisos buits
El Partit Llibertari (P-LIB) de Barcelona mostra el seu total rebuig a la nova taxa municipal sobre la propietat imposada per l’ajuntament de Barcelona, que ha estat impulsada per Barcelona en Comú i a la qual han donat suport el PSC i ERC i, lamenta que, lluny de facilitar l’accés universal a l’habitatge, es tracti només d’una penalització a la propietat i, per tant, a l’estalvi que castiga principalment a les classes mitjanes.
L’ajuntament de Barcelona preveu cobrar una taxa de 633 euros als propietaris (físics i jurídics) de pisos que portin buits més de dos anys. Des del consistori argumenten que aquesta taxa correspon al cost administratiu de la inspecció per comprovar que el pis està buit i a la tramitació de l’expedient i les sancions. Els mateixos impulsors qualifiquen la seva proposta “d’imaginativa”.
En declaracions de Irune Ariño, membre de l’executiva catalana del P-LIB: “Es tracta d’una mesura injusta, perquè l’Administració no hauria de tenir la potestat de decidir l’ús que cada persona ha de donar-li a la seva propietat, ni tampoc penalitzar-los per això. A més, el fet que es tracti d’una quantitat fixa no aplica cap tipus de proporcionalitat, i no té en compte les circumstàncies dels propietaris. Tampoc estableix criteris clars per definir les “causes justificades” que duen a tenir un habitatge buit, de manera que la seva interpretació és subjectiva i queda a discrecionalitat de l’administració. És, de totes totes, un despropòsit administratiu”. Aquesta mesura té un objectiu purament recaptatori que no resol els problemes relacionats amb l’accés a l’habitatge.
Per a la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, tenir un habitatge buit és fer un ús anòmal de l’habitatge, però no ho és la okupació il·legal. Els llibertaris barcelonins, en frontal oposició a l’aplicació d’aquesta taxa, exigim a l’alcaldessa que aclareixi si també es cobrarà als propietaris de pisos okupats, cosa que agreujaria encara més la difícil situació per la qual passen els propietaris, veïns i els comerços locals.
Des de que les “forces del canvi” van prendre possessió dels seus càrrecs en el consistori barceloní, totes les seves acciones han acabat dificultant les activitat del dia a dia de la ciutat i a empobrir les seves classes mitjanes. Ha empitjorat la qualitat de vida de les persones i s’han endurit les condicions per a l’accés a un habitatge digne, i tot això sense complir cap de les seves promeses.
A més, en els últims dies l’alcaldessa s’està fent una campanya d’imatge amb càrrec al contribuent, mitjançant l’enviament de cartes que conviden als barcelonins a denunciar els seus veïns segons l’ús que aquests facin dels seus habitatges.
Des del Partit Llibertari pensem que les institucions han de facilitar el dia a dia de les persones, i per això exigim que no s’apliqui aquesta mesura. Com a alternativa per resoldre el problema de l’habitatge, els llibertaris proposem una major flexibilització de la normativa i una reducció de les traves administratives i econòmiques que suporta el sector immobiliari i es garanteixi la igualtat d’oportunitats per accedir a un habitatge.
